L'excursió al Castell de Montgrí es pot iniciar des de diversos punts. En aquesta ocasió nosaltres ho varem fer des de l'ermita de Santa Caterina.
Per arribar a l'ermita s'ha d´anar fins a Bellcaire d'Empordà. Venint des de Verges per la carretera GIV-632 , al arribar a la cruïlla de l'entrada principal del poble , haurem de prendre el trencant de l'esquerra i agafar el camí vell d'Ullà. Al cap d'uns pocs centenars de metres podrem observar un altre trencant a mà esquerra amb un indicador , que ens durà fins a l'ermita .
Ermita de Santa Caterina |
Segons la tradició , cap a finals de S. XIV (1392) , tres monjos montserratins construïren l'ermita de Santa Caterina.
Fou en aquest indret on Caterina Albert Paradís (Víctor Català) s´inspirà per escriure la seva novel·la Solitud , que s´anà publicant entre 1904 a 1905 en un fulletó de la revista Joventut. Finalment , la Biblioteca Joventut , l´any 1905 , la publicà en format de llibre.
Un cop ens trobem a l´ermita , agafem el corriol que enfila cap al Castell. En els primers metres ja s´intueix que la roca calcària serà omnipresent en tot el camí. El recorregut es delimitat per la vegetació arbustiva. La estepa blanca (Cistus albidus) , el garric (Quercus coccifera) , el llentiscle (Pistacia lentiscus) i la gatosa (Calicotome spinosa) hi són en grans quantitats.
A poc menys de mig camí , trobem la creu de Santa Caterina , just al mig del coll que duu el mateix nom.
A partir d´aquí ja comença el sender que fent giravolts ens durà fins a dalt de tot de la muntanya del Montgrí , enclavament del fabulós castell , objectiu de la sortida. Mentre pugem , la vista és extraordinària , i observem el paisatge dels dos vessants de la carena : cap al sud , la plana de l´empordanet , cap al nord
la resta del massís que s´extén fins a la plana de l´altre empordà i que és encapçalada per les serres de Rodes , de l´Albera i pel majestuós Canigó i cap a llevant la visió extensa de la mar amb les Illes Medes.
Vista del Coll de Santa Caterina (en primer terme)
i del cim de Puig Rodó (al fons , el més alt)
|
En un dia clar , la contemplació del paisatge és extraordinària i recomanaria a tothom que no tingués pressa en observar-lo. Veure el Ter tallar els camps , desfer-se fins la Gola i morir , fa entendre molt del paisatge que veiem.
Mentre pugem , a la nostra esquena , s´hi alça el Puig Rodó , de 307'9 metres (a la fotografia) , el segon cim més alt del massís després del Montplà , de 310'8 metres, que ens quedarà a l´altre costat del cim del Castell. Molt recomanable arribar-se fins a sota mateix del Puig Rodó , on hi podem trobar el Cau del Duc d´Ullà (no confondre amb el Cau del Duc de Torroella , que quedar ben bé a sota del castell , al capdamunt de l´anomenat Pedrigolet).
En arribar al castell , l´escaç esforç realitzat és de sobres recompensat , tant amb la vista que se'ns obre mirem allà on mirem , com amb la pròpia visió del Castell de Montgrí.
Castell de Montgrí |
Podem entrar dins el castell , fins i tot pujar per una estreta escala de cargol metàl·lica que hi ha dins d´una de les torres fins arribar a dalt de la muralla i passejar pel camí de ronda que rodeja, per l´interior, els merlets.
El Castell de Montgrí es va començar a construir pel governador de Torroella de Montgrí , Bernat de Llabià (Llabià és un poble molt pròxim al poble de Torroella , que s´alça en un petit turó a l´altre riba del riu Daró, i que pertany al municipi de Fontanilles) l´any 1294 , per tal d´establir un put de vigilància , doncs aquella zona era barrera de conflicte entre els comtats de Barcelona (Jaume II el Just) i el d´Empúries (Ponç V). Precisament el Comtat d´Empúries disposava d´un castell de gran importància i molt proper , el de Bellcaire d´Empordà.
Aquell conflicte, en el qual es va arribar a modificar el curs d'un dels braços del riu Ter (el que passava pel costat nord del massís) , es va decantar cap al Comtat de Barcelona , que va engolir el d´Empúries i que va provocar que l´any 1301 es renunciés a la continuïtat de la construcció del castell , que tot i que avançat , encara no estava acabat.
És interessant arribar-se fins a la cisterna excavada a la roca que hi ha a escassos metres del castell , en el seu costat nord.
Cisterna
Josep Pla va dir del Castell que "és el botó de roda de l´Empordà" i diu l´anècdota que en un viatge pel Japó , en un moment de desconcert i desorientació , quan el conductor del vehicle en el que viatjava Pla va confessar que s´havia perdut , Pla , sense immutar-se va dir , "- vejam , on és el castell de Montgrí?"
Joan Badia va afirmar : "és un exemplar d´arquitectura civil del gòtic primitiu , un dels més notables del Principat".
En resum , una excursió totalment recomanable , molt accessible i agraïda...
Cisterna
Josep Pla va dir del Castell que "és el botó de roda de l´Empordà" i diu l´anècdota que en un viatge pel Japó , en un moment de desconcert i desorientació , quan el conductor del vehicle en el que viatjava Pla va confessar que s´havia perdut , Pla , sense immutar-se va dir , "- vejam , on és el castell de Montgrí?"
Joan Badia va afirmar : "és un exemplar d´arquitectura civil del gòtic primitiu , un dels més notables del Principat".
En resum , una excursió totalment recomanable , molt accessible i agraïda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada